En tenia ganes... moltes ganes ... feia molt de temps que volia pujar al Bassegoda en dos dies i dormir al refugi , i tinguen la sort de poder engrescar a gent collonuda .... ara era el moment .
Pel que fa els meus col·legues petits... es un dir això de petits ... en Miquel, en Jordi i el meu fill Àlex ja intentem fer una sortida cada any amb bicicleta , però aquesta vegada volia fer alguna cosa diferent i aquesta era una bona oportunitat .
Com aquell que no diu res... ho vaig comentar als meus companys de feina de que sortiria amb els nois dos dies i els incantava l’idea, al comentar-ho cada dia .... es varen començar a animar uns als altres , fins el punt de arribar a ser 10 els companys valents que no sabien gairebé on es ficaven, ells són , anomenats per ordre que en venen al cap a l’hora de sopar ...en Miquel , en Joan, l’Enric, en Manel, l’Àngel , En Borja, en Jordi Falgueras, el meu fill Àlex, en Jordi Comes i com no ... jo també hi era, mes la Nuca , la gossa d’en Joan , que ens va fer molt bona companyia tot el recorregut.
La sortida el dia 14 de Maig , agafem tres cotxes plens de motxilles molt pesades i enfilem direcció a Albanyà, allà començava l’excursió , i al cap de dos quilòmetres la primera ensopegada ....
S’ha de fer un petit incís sobre el tema ...... el recorregut que jo havia carregat al GPS era d’una altre persona que ja havia fet la travessa , però una fallada molt gran on es bordejava el riu per un lateral, i ara en el mes de Maig les aigües estan mes altes i jo “meaculpa” capficat de travessar un portal d’una finca particular i convèncer al companys de que era per allà el recorregut marcat ... i ja hi som... uns saltant una balla amb espines i els mes agosarats arrancant el portal dels golfos de la paret ..... ai, ai... ja hi son .. tots a dins , tot i que a la porta hi estava escrit “ NO PASAR PERRO PELIGROSO “.... el que si va sortir va ser el propietari .... un senyor molt aficionat al beisbol ( no perquè ho digues el ) si no pel pal oficial de la lliga regular americana que agafava amb contundència preparat per batejar si no sortíem de la finca immediatament
Jo, pobre de mi, amb els meus dots de paciència que em caracteritzen ( tot s’ha de dir ) i l’ajuda dels companys varem intentar tranquil·litzar el pobre home .... cosa que ens va costar una bona estona desprès de veure que uns de nosaltres van voler sortir ràpidament de la finca arrencant novament el portal .... totes les “llepades” per convèncer al senyor fins al moment ,,, tot a norris ... tornem a començar ...... etc .etc. etc.
Una hora perduda i marxem amb la cua entre cames tots nosaltres menys la gossa Nuca, que s’estava divertint amb l’aigua del riu despreocupada del problema que teníem la resta d’animals de dues potes.
Una vegada tornat a agafar el camí correcta , seguin una forta pujada direcció el Coll de Pincaró, on esmorzem una miqueta per enfilar direcció el Coll de l’Escaleró, on qui mes, qui menys, l’hi comencen a tremolar les cames per la forta pujada fins del coll, una vegada assolit el resultat la vista es impressionant, però començar amenaçar una forta pluja que corre mes que nosaltres , on finalment al enfilar la pujada al pic del Bessagoda decidim recular a molts pocs metres del cim, la part final es una tartera de llosses que podrien complicar l’ascensió i la posterior baixada .
Enfilem direcció al refugi de Can Galan, on trobem la barraca plena , d’uns excursionistes com nosaltres de Banyoles, nosaltres 10 , ells 15.... guanyen ells....
Cap problema..... ja teníem reservat el sopar i esmorcar del dia següent a Can Nou, on ens donaran les claus per poder fer servir el refugi, una vegada menjats pugem a fer nones ... es un dir ( entre pets .pets ....i mes rialles ) no se si degut al sopar de grana o al fum del companys de Banyoles , la nit es fa llarga per alguns de nosaltres
Pel matí, un dia radiant , una vegada deixat el refugi i esmorzats continuem la caminada aquesta vegada direcció Lliurona fen una volta molt complerta amb un tram final per baixar a Albanyà, molt escalat , amb molta pedra i unes vistes, que les nostres retines recordaran durant molt de temps..... això s’acaba ..... quina llàstima , arriben de nou als cotxes deixats el dia anterior, i donem la travessa per acabada ....
El regust de boca deixat entre els companys es molt temptador per intentar de nou una altre vegada, no molt llunyana , la fita de pujar al cim del Bessagoda ...... En tenia ganes.... moltes ganes.... GRÀCIES COMPANYS per ser tant COLLONUTS......
